Concierto de aranjuez

Sortir en un escenari i veure que totes les cadires estan plenes, que hi ha gent asseguda a terra i tot, es un dia de cada dia, les vuit del vespre, però tot i així està ple, la gent va amb ganes, ganes de desconnectar, d’evadir-se del món en que vivim; ple d’estrès, de feina i parar el temps encara que sigui un moment i poder gaudir de la “màgia” que té la música.

Comença el concert, regna el silenci, inquietud i per fi una guitarra produeix una melodia que fa fascinar a tot el públic, gent de totes les edats; nens, joves, adults, gent gran... cadascú amb la seva vida però tots estan allà, tots s’emocionen al escoltar aquell senyor tocar, apareixen cares sorpreses, somriures i aplaudiments i més i més fins que s’acaba el concert, tots tornen a les seves vides, però per un instant, s’han assegut i han disfrutat del poder de la música.

El músic desprès d’hores i hores assajant, de molt d’esforç i progressar lentament, però mai es dona vençut, arriba a l’escenari i ho dona tot, intenta fer-ho lo millor que sap, i sobretot disfruta mentre toca. I els aplaudiments l’omplen i li és igual tot l’esforç totes les hores de dedicació, perquè a fet un concert meravellós on ha disfrutar ell, el públic també i ha aconseguit fer lo que s’anomena “música”

Aquí deixo una part del concert que he anat a veure avui jo, on un guitarrista tocava el Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo




Con la palabra, declaro lo que pienso. Con la música, expreso mis sentimientos.